Enric Tarragó i Caballé

Desvincular la meva vida del món de l’espectacle és difícil, ja que, des que tinc memòria, que he estat relacionat amb aquest món. I va ser de petit que el meu pare em va ensenyar una de les màximes que a ell sempre li ha servit: “Tingues-ho tot sota control”

I tenir-ho tot sota control volia dir que quan tocava fer teatre, tocava escriure teatre, repassar guions, dirigir i actuar, i, amb el temps que quedava, aprendre a fer de tècnic de so i llums.

Potser per això, a setè d’EGB ja vaig encarregar-me de la il·luminació de l’obra de teatre que representavem, tot i que encara recordo la cara d’incredulitat dels mestres en veure a un vailet regular els llums amb reòstats de potència de 1000w. I potser per això des d’aleshores he viscut una doble vida al món de l’espectacle, tant a davant com a darrera de l’escenari.

Vaig tenir la sort d’estudiar una mica d’automoció, una mica de mecànica, un toc d’electricitat, un xic d’automatització i, molt avançadament per l’època, els primers CAD i CAM que apareixien al mercat. Una base sòlida i àmplia que m’ha ajudat sempre a poder abordar els problemes des de diferents perspectives. Per reblar el clau, vaig fer els primers passos en programació amb Basic i Pascal, que ara sonaran arcaics però que en aquell moment eren el llenguatge del futur.

De jove em vaig interessar més per la part artística, fundant grups de teatre i clown, guionitzant ràdio i descobrint alguns dels secrets de l’escriptura. Però mai vaig poder desvincular la part tècnica que requerien aquestes accions de l’artística, perquè em sentia realitzat amb totes dues.

Cap als 20 anys vaig iniciar la meva feina com a tècnic que ha estat molt vinculada al directe. Vaig anar a parar a una companyia de teatre (Tàbata Teatre) com a tècnic de muntatge que em va permetre aprendre a programar, dirigir i organitzar instal·lacions itinerants per tota la península i on vaig entrar en contacte amb el món dels equips tècnics professionals de la mà de SoJC amb qui vaig aprendre les bases de la il·luminació i el so en directe.

Em vaig especialitzar amb el que el pare em va recomanar. Amb tot. Per això lluny de ser un bon tècnic de so o un magnific il·luminador, em descric com un tècnic base amb coneixements de totes les matèries. I per aquest motiu puc, i així ho faig, realitzar muntatges tècnics complerts de concerts, teatre, dansa i audiovisuals, sense excel·lir amb cap de les matèries però esdevenint molt rendible en conjunt.

També se’m reconeix la capacitat de resolució. M’he trobat enmig de molts embussos i complicacions i la meva formació integral em permet trobar solucions en pocs segons que permeten que l’espectacle pugui continuar.

La meva feina ha estat molt vinculada en aquests darrers anys a les tècniques del teatre Ateneu de Sant Celoni on se’m fa impossible recordar els muntatges en els que he intervingut. Però també he format part d’altres equips que m’han portat a l’altra punta del món o m’han fet tornar a començar en el meu esperit de formació constant.

I és aquest esperit que va fer que el 2013 em decidís a abordar el meu darrer escull tècnic, el camp del vídeo, el qual havia decidit evitar fins que la pressió m’ha obligat a entrar-hi de ple.

Una de les definicions que una vegada em van fer és que jo era com el Yang de qualsevol Ying. Quan formo equip amb altres tècnics (sobretot amb bons tècnics) acostumo a ser el complement ideal, ja que completo els equips i els equilibro, i segurament per això, en Carles i La Fàbrica dels Somnis ha confiat i segueix confiant amb mi.